“La Fresca del Fòrum”, situada a la cantonada del carrer de la Merceria i la plaça del Fòrum (a la Part Alta), és la bacallaneria degana de Tarragona. Fundada el 1942, també com a Cal Pagès en aquella postguerra marcada per les cartilles de racionament, iniciaria la seva singladura sense cap rètol que la identifiqués, però la botiga era coneguda popularment com la de la Pepeta del bacallà. Allà, en un espai de poc més de vuitanta metres quadrats que es repartien entre botiga i vivenda, la Sra. La Pepa faria prosperar el negoci i, amb el seu marit, tindrien i van criar els seus fills. Carme, una de les seves filles, prendria el relleu del negoci, fins que el 2005 es jubilaria i tancaria. Aleshores vindrien vuit anys de silenci (2005-2013), fins que Neus Bosch (extècnica d'Integració Social de l'Ajuntament de Tarragona i actual propietària del negoci), la va rescatar de l'oblit.

​

DURANT LA DÈCADA DELS 40 I DELS 50 DEL SEGLE PASSAT, LA PLAÇA DEL FÒRUM ERA, ENCARA, UN BULLIDOR D'ACTIVITAT COMERCIAL QUE ABASTAVA MÉS ENLLÀ DE LA PART ALTA

​

La Neus i el Josep -veí del barri i client habitual de la bacalaneria- expliquen que durant la dècada dels 40 i dels 50 del segle passat, la plaça del Fòrum era, encara, un bullidor d'activitat comercial que abastava més enllà de la Part Alta. Expliquen que a la plaça del Fòrum es feia un mercat diari de fruites, verdures i carns. I a la plaça de les Peixateries Velles, de peix. Expliquen que, en aquells anys, encara eren visibles els efectes dels gairebé 300 bombardejos que havia patit la ciutat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i que alguns edificis destruïts no serien desenrunats fins passats quinze anys del conflicte. En aquell paisatge, destaquen Neus i Josep, la vida i la mort es donaven la mà: l'olor, el color dels aliments, el soroll de la gent, i la sinistra silueta dels edificis mig esfondrats que recordava permanentment, els morts, els afusellats, els represaliats i els exiliats.

​

Josep (nascut el 1947 a Aleixar i resident a Tarragona des del 1949) explica que a la plaça del Fòrum i carrer Merceria hi havia una oferta comercial i de serveis molt potent i variada. A la “Pepeta del bacallà” se sumaven dues bacallaneries més -avui desaparegudes-; cinc forns del pa -dels quals només en queda un-; diverses botigues de queviures -destaca Cal Corderet, que durant anys va complementar la seva tradicional activitat de cereria amb la venda de queviures-; diverses carnisseries -que exceptuant-ne una, no han resistit el pas del temps-; i tres bars de prostitució –que també han desaparegut–. Expliquen que no hi havia cap mena de conflicte, i que tots els negocis estaven plenament integrats en un escenari de bon veïnatge que, en aquella època de misèria, malalties i mort, havia generat una compacta xarxa de solidaritats.

​

Neus Bosch, l'actual propietària, nascuda a l'antiga vila de Gràcia i resident a Tarragona des dels 19 anys, havia estat la responsable del Pla Integral de la Part Alta: detecció i atenció de problemes socials (persones grans que vivien soles) ; i problemes estructurals (habitatges que patien una forta degradació i posaven en perill residents i vianants). D'aquesta manera va entrar en contacte amb la bacallaneria que aleshores ja feia temps que estava tancada. Neus explica que, quan va entrar, es va trobar tota la història d'una família de botiguers en forma de taulell, prestatges, balances, tallants i ganivets; malauradament degradada pel temps i per l'abandó. La tasca de recuperació de l'espai seria molt costosa, però amb molt d'esforç –afirma– aconseguiria que “és la Pepeta del bacallà” –adaptada l'actualitat– tornés a ser una botiga viva.

​

QUAN VA ENTRAR, ES VA TROBAR TOTA LA HISTÒRIA D'UNA FAMÍLIA DE BOTIGUER EN FORMA D'ENCIMERA, PRESTATS, BALANÇOS, TALLANTS I GANIVETS

​

Explica Neus, a títol anecdòtic, que durant les obres de rehabilitació, els paletes “van descobrir” un tros de galeria excavat probablement a l'època medieval, que almenys travessa la plaça en direcció a la muralla: “un més dels molts túnels que comunicaven les cases poderoses amb extramurs, per escapar-se quan anaven les coses afanyades”, afirma. I és que, no ho oblidem, l'actual plaça del Fòrum havia estat, fins al 1811, el castell del Patriarca, la residència dels arquebisbes de Tarragona. Des de 2013, “ca la Pepeta del bacallà” és “La Fresca del Fòrum”, un nom que a Neus li va semblar que era fàcil de retenir i, alhora, explicava el seu projecte comercial: bacallà i marinats (olives, cogombres, cebetes) i alls); i tot el que ha incorporat al taulell: anxoves en escabetx, bacallà fresc, vessament de bacallà, i formatges i embotits frescos i curats.

​

Josep explica que, cuando era pequeño, veía que los hombres que trabajaban alrededor, compraban un "lengüet" de pan para almorzar en algunos de los hornos de la plaza, iban a "ca la Pepeta del bacalao" y se hacían poner una sardina, un arenque o un trozo de atún. Neus ha querido recuperar esta tradición, pero adaptándola a los tiempos actuales: también es un bar que sirve rebanadas adornadas. Y comenta que son los visitantes procedentes de Aragón, País Vasco o Castilla; quienes más aprecian esta oferta. También explica, un punto divertida, que algunos de estos clientes forasteros le han hecho la observación de que el nombre del negocio les sorprendía: “fresca” en castellano tiene un segundo significado. Y explica también que poco a poco ha ido recuperando la clientela de la vieja bacalanería, los hijos de esta clientela, y la de familias que se han establecido en los últimos años en la Part Alta.